Montroig, Pala Alta: Mariola Motors

Mariola Motors és una preciosa escalada de tall clàssic. Situada a la dreta del Diedre Blanqueta, segueix un sistema de fissures evident evitant un gran sostre somital. La via es troba poc equipada però amb possibilitats de protecció enormes. Menció especial per al segon llarg, una espectacular fissura que ens farà gaudir d’una escalada franca i elegant, sobre roca excel·lent.
Al no ser molt llarga es pot convinar amb altres itineraris propers, com el Diedre Blanqueta, la Via del Lluís o la Via del Curset.

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).

L1(V)

Tot i que la via s’inicia una mica més a la dreta, per una placa vermella (fletxa a l’inici), nosaltres l’encarem pel fil de l’esperó just sota el gran sostre somital, des d’on veiem una vaga d’un pont de roca. Seguim escalant per l’esperó i anem a atènyer una fissura ampla cap a l’esquerra. Finalment creuem la placa cap a la dreta per entrar a la reunió. 30 metres i un pont de roca.

L2(V)

Sortim de la reunió cap a la fissura que tenim a la nostra esquerra. Arribem a un sostret que ens obliga a anar cap a la dreta i enfilar una fissura molt maca. Anem escalant en diedre o empotrant-nos a la fissura segons demani l’escalada. Quan estem arribant al final de la fissura hem de sortir en diagonal per la placa fins arribar a la reunió que es fa a una gran savina. 25 metres i 3 ponts de roca.

L3(III)

Sortim flanquejant cap a la dreta fins a la següent reunió que es fa a una altre savina. Tirada fàcil però amb un bon pati. 15 metres, neta. Hem llegit algunes ressenyes que deien d’empalmar aquest llarg i el següent, fent d’aquesta manera un sol llarg de flanqueig de 45 metres, però a nosaltres ens ha semblat que potser el fregament seria molt gran.

L4(IV+)

Continuem el flanqueig cap a la dreta, ara una mica més finet. En alguns moments se’ns obliga a baixar una mica. Finalment sortim a una placa on trobem uns parabolts de la Brothers Ruiz, els seguim i arribem a la reunió. 30 metres, un pont de roca, 2 claus i 2 parabolts.

L5(V+/6a)

Sortim de la reunió per una placa direcció una expansió que tenim a sobre. Un cop xapat ens hem de dirigir cap a la fissura que tenim a sobre i a l’esquerra. La fissura està neta, però admet tot el que li vulguem posar. D’entrada desploma una mica, però té bones presses de mans i amb una bona tècnica de diedre s’escala bé. Sortim de la fissura cap a la placa de la dreta. Escalem la placa uns metres cap amunt i en tendència a l’esquerra fins que tornem a entrar a la fissura, ara més fàcil. La seguim  fins un sostre i l’anem evitant cap a l’esquerra fins que sortim al cim. 30 metres i dos parabolts. Quan sortim de la primera fissura trobem una línia de parabolts que segueix recta per la placa. Aquesta línia és una  variant de sortida de 6b.

Descens:

Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta. Des d’aquí prenem la pista fins al cotxe.

El que més m’ha agradat:

• Via lògica i elegant.
• Molt bona roca en general.
• La segona i la darrera tirada són memorables.
• Fàcil de protegir.
• Molt recomanable.

El que no m’ha agradat tant:

• Sortint de la darrera reunió hi ha un petit tram de roca dubtosa.